Tot i que estàvem bastant cansats després dels sis dies de Camino de Santiago, ens feia il·lusió conèixer Saragossa els tres darrers dies de la Setmana Santa. I per fer-ho vàrem tenir els millors guies possibles, n’Inma i n’Antonio, bons amics i ex-veïnats de Cala Magrana que ens varen acollir a ca seva.
La primera consigna era menjar un poc millor que la setmana anterior i ho vàrem aconseguir: primer racions de tota la vida, abundants i caseres al Bar Mónaco, propietat dels pares del meu cunyat. I durant la nostra estada, “ternasco” al forn, truita de patata, calamars, croquetes…
La imponent, omnipresent i barroca Basílica del Pilar és l’obligada primera aturada de tota visita. D’accés gratuït, impressiona més el seu exterior que el seu interior. A dins s’hi troba la Verge Maria, dreta damunt de El Pilar precisament, perquè es va aparèixer sobre una columna. La part posterior del suport pot ser tocat, com també la Moreneta i l’apòstol Santiago. L’efecte és que està polida i brillant per l’acumulació de mans i boques que han passat per allà durant anys.
L’Altar Major és molt remarcable i també s’hi troben dues bombes que daten de la Guerra Civil, tirades per un avió dels rojos republicans “malos malotes” i que no varen explotar gràcies, diuen, a la intervenció miraculosa de la Verge.
La Basílica té un mirador espectacular sobre la ciutat i sobre el riu Ebre, a gairebé cent metres d’altura. Allà sentírem el famós “cierzo”, el vent gelat de mestral típic de la ciutat.
A la mateixa plaça, però en un segon pla, es troba la Catedral de la Seo del Salvador, artísticament més destacable que El Pilar, sobretot per les seves capelles, el seu Altar Major i el seu fabulós mur exterior mudèjar.
El Palacio de la Aljafería és un altre atractiu històric de Saragossa, juntament amb les restes de la ciutat romana de Caesaraugusta. L’Aljafería, que ara alberga les Corts d’Aragó, és una mescla interessant d’arquitectura islàmica, influències mudèjars, residència dels Reis Catòlics i reformes posteriors de caràcter militar. Un dels seus patis recorda especialment l’Alhambra de Granada.
Quedava una visita ràpida a les instal·lacions de l’Expo 2008. De què va servir la ruïnosa experiència de l’Expo 92 de Sevilla a l’hora d’organitzar la de Saragossa? De res. Eren els temps en què estàvem a la Champions League de les economies europees i no feia falta mirar prim. En les circumstàncies actuals fa molta pena passejar per allà: la Torre del Agua sense ús, un funicular aturat, hotels sobre-dimensionats, la majoria d’edificis tancats… Tot i això, s’ha de reconèixer que s’ha transformat una zona del riu en un parc enorme, que s’ha aconseguit una bona i centralitzada estació de bus i tren i que, afortunadament, de manera progressiva s’aniran adaptant alguns espais inútils per poder allotjar edificis governamentals de Justícia, Seguretat Social o Sanitat.
The Moon, The Liar? 